Exonario: un dicionari de mots inventats que no es troben dins el diccionari. Es a dir, de paraules que es troben fora (del grec έξω, "fora") del diccionari. D'aquí el mot de caràcter exonari -i valgui la repetició- d'exonari.
La iniciativa de dotar l'idioma espanyol de paraules per descriure coses o fets insòlits o descriptibles només amb més de cinc paraules ordinàries, de les que que trobaríem acceptades en algun diccionari, com ara el de la Real Academia, és d'un professor de filosofia argentí que ha creat aquest bloc: http://exonario.blogspot.com/ on la interacció de la gent és imprescindible per a creació de nous mots i el creixement d'un braç lingüístic totalment insòlit. Els neologismes es creen a partir d'arrels greco-llatines -cosa força interessant per a una clàssica com jo i com molts altres- o a partir de crasis entre paraules en castellà que donen un significat modificat a l'oroginari o el transgiversen.
Una de les normes bàsiques de l'Exonario, per als qui envien nous exonaris, és que aquests no han de constar en cap diccionari oficial, o si més no, el seu significat no s'hi ha d'adir. També es busca que les aportacions siguin originals, que no sonin estranyes en castellà i que es puguin utilitzar fàcilment.
Tot i les connotacions lingüístiques i filològiques d'aquesta bitàcola, no deixa de ser divertidíssim fer-hi un recorregut per descobrir la quantitat ingent de paraules encara no fabricades totalment necessàries per a la Humanitat...
Entre alguns exemples de paraules que a mi em van agradar molt, tenim la de pistentimio, formada a partir dels mots grecs πιστή (pisté, "creença") i ενθύμιο (enthymio, "recordatori) i descriu el fet de creure que es recordarà aquella genialitat -posa-li el començament d'una novel·la, la composició d'una música celestial, o l'aparició a la ment d'un exonari per enviar a concurs- que normalment apareix en el moment menys esperat: a la nit quan ens desvetllem i ens fa mandra apuntar la idea en un full, o en un moment on simplement no tenim paper i boli i confiem en que la nostra poderosa ment la guardarà. Un pistentimio també és el fet de pensar que allò que se'ns ha ocurregut és una genialitat, i que, després, en examinar-ho més lentament, ens adonem que no és res més lluny de la realitat. Oi que tots hem tingut un pistentimio alguna vegada?
La iniciativa de dotar l'idioma espanyol de paraules per descriure coses o fets insòlits o descriptibles només amb més de cinc paraules ordinàries, de les que que trobaríem acceptades en algun diccionari, com ara el de la Real Academia, és d'un professor de filosofia argentí que ha creat aquest bloc: http://exonario.blogspot.com/ on la interacció de la gent és imprescindible per a creació de nous mots i el creixement d'un braç lingüístic totalment insòlit. Els neologismes es creen a partir d'arrels greco-llatines -cosa força interessant per a una clàssica com jo i com molts altres- o a partir de crasis entre paraules en castellà que donen un significat modificat a l'oroginari o el transgiversen.
Una de les normes bàsiques de l'Exonario, per als qui envien nous exonaris, és que aquests no han de constar en cap diccionari oficial, o si més no, el seu significat no s'hi ha d'adir. També es busca que les aportacions siguin originals, que no sonin estranyes en castellà i que es puguin utilitzar fàcilment.
Tot i les connotacions lingüístiques i filològiques d'aquesta bitàcola, no deixa de ser divertidíssim fer-hi un recorregut per descobrir la quantitat ingent de paraules encara no fabricades totalment necessàries per a la Humanitat...
Entre alguns exemples de paraules que a mi em van agradar molt, tenim la de pistentimio, formada a partir dels mots grecs πιστή (pisté, "creença") i ενθύμιο (enthymio, "recordatori) i descriu el fet de creure que es recordarà aquella genialitat -posa-li el començament d'una novel·la, la composició d'una música celestial, o l'aparició a la ment d'un exonari per enviar a concurs- que normalment apareix en el moment menys esperat: a la nit quan ens desvetllem i ens fa mandra apuntar la idea en un full, o en un moment on simplement no tenim paper i boli i confiem en que la nostra poderosa ment la guardarà. Un pistentimio també és el fet de pensar que allò que se'ns ha ocurregut és una genialitat, i que, després, en examinar-ho més lentament, ens adonem que no és res més lluny de la realitat. Oi que tots hem tingut un pistentimio alguna vegada?
0 comentaris:
Publica un comentari